Estàs a: > > Arquitectura feminista, dones científiques i un cicle sobre neurociència, a l’Escola de Pensament Vives d’abril

Arquitectura feminista, dones científiques i un cicle sobre neurociència, a l’Escola de Pensament Vives d’abril

Un dels edificis dissenyats per Susana Torres.

Un dels edificis dissenyats per Susana Torres.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives ha organitzat en abril tres activitats que han abordat l’arquitectura feminista, per Susana Torres, arquitecta argentino-nord-americana crítica i educadora; les dones en la ciència, una reflexió de la doctora en Farmàcia Mar Rey Bueno; i l’obertura d’un nou cicle sobre neurociència a càrrec del professor Javier DeFelipe que parlà sobre ‘El cervell humà: una perspectiva científica i filosòfica’.

Susana Torres va oferir la conferència ‘Poder, Professió i Arquitectura. Una crítica des del Feminisme’, el dia 26 d’abril, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, on es parlà sobre la construcció de l’àmbit i les eines de poder que defineixen l’entorn professional de qualsevol activitat i, en particular, de l’arquitectura, analitzat des d’una posició feminista.

Susana Torres es dedica a la docència, l’escriptura i el disseny enfocat a la forma en què el públic ocupa els espais, i com aquest reprodueix els rols definits per gènere, ètnia o edat. En aquesta línia, Torres revoluciona l’arquitectura i trenca els estereotips creats entorn del gènere femení, concebent projectes interpretats des de les particulars necessitats i comportaments de la dona i relegant tipologies preconcebudes en la història, permetent així viure els espais, tant a homes, dones, xiquets, joves o ancians, com a agents socials capaços de generar diverses aportacions culturals a la societat.

Ha desenvolupat una carrera en què ha combinat “preocupacions teòriques amb la pràctica real de construir” i disseny arquitectònic i urbà amb l’ensenyament i l’escriptura. Va ser la primera dona convidada per dissenyar un edifici públic a Columbus (Indiana), “una ciutat internacionalment coneguda per la seua col·lecció d’edificis dissenyats per arquitectes prominents”.

Mar Rey Bueno
La doctora en Farmàcia Mar Rey Bueno visità, el dia 18 d’abril, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València per a impartir la conferència ‘De genealogies femenines o la ciència entre olles’, amb motiu de la publicació del llibre ‘Evas alquímicas’. Els jardins botànics, els laboratoris d’anatomia o els laboratoris alquímics van ser llocs de saber, escenaris on va nàixer la ciència moderna, la ciència com es coneix en l’actualitat, basada en l’estudi directe i l’experimentació. Aquests escenaris estaven vetats a les dones, però això no significa que les dones no experimentaren. La història de la ciència ha sigut escrita per i per a homes, però cada vegada són més dones les que reescriuen la història i miren enrere per buscar models, dones que van ser silenciades sistemàticament i que van desaparèixer dels repertoris historiogràfics, però que van existir.

La doctora Rey parlà de les dones en la història de la ciència o la “ciència entre olles”, com deia Juana de Asbaje, obligada a tancar-se en un convent jerònim de Nova Espanya, ja que no es concebia que una dona poguera viure sola, sense contraure matrimoni, dedicada exclusivament a les lectures i als seus escrits.

Mar Rey Bueno és doctora en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid i va rebre un premi extraordinari de doctorat amb una tesi dedicada a la terapèutica a la cort dels Àustria. A més està especialitzada en aspectes màgics i supersticiosos a l’Espanya de l’edat moderna, i és autora de deu llibres. A l’agost de 2017 va ser editora de ‘Leonora 1917’, monogràfic especial de la revista ‘Studia Hermetica Journal’, dedicat a commemorar el centenari del naixement de la pintora surrealista britànica Leonora Carrington. També ha sigut l’organitzadora de dues conferències internacionals: ‘Lastanosa, art i ciència en el barroc’ (Osca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2007) i ‘Chymia, Science and Nature in Early Modern Europe’ (San Lorenzo, El Real de l’Escorial, 2008).

Javier DeFelipe
El professor Javier DeFelipe va oferir la conferència ‘El cervell humà: una perspectiva científica i filosòfica’, el dia 17 d’abril, a La Nau de la Universitat, per a inaugurar un cicle sobre la neurociència que aplegarà a la Universitat de València destacades figures nacionals i internacionals, de reconeguda trajectòria amb guardons com el Premi Príncep d’Astúries. DeFelipe parlà sobre la neurociència per a comprendre els mecanismes biològics responsables de l’activitat mental humana.

Javier DeFelipe va participar el 1997 en el projecte Neurolab de la NASA com a investigador principal de l’equip científic espanyol. A partir del 2006 va començar a centrar-se en l’estudi de la malaltia d’Alzheimer i la microestructura de l’escorça cerebral normal, estudis que continuen en curs. Actualment lidera el projecte Cajal Blue Brain, els objectius del qual s’enquadren en dos eixos principals: la microorganització anatòmica i funcional de la columna neocortical i el desenvolupament de tecnologia biomèdica (fonamentalment informàtica).

El cicle ‘Els secrets del nostre cervell’ es compon de tres conferències, la primera de les quals va estar oferida pel professor DeFelipe, i tres seminaris que es faran entre els mesos de maig i juny. Aquesta iniciativa l’organitza el Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València a través dels catedràtics de la Universitat Isabel Fariñas i Federico Pallardó, en el marc de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives.

Álvaro Pascual-Leone, professor espanyol de neurologia i degà associat de Ciència Clínica i Translacional a l’Escola Mèdica de Harvard, visitarà la Universitat el dia 4 de juny per impartir la conferència ‘Promovent la salut cerebral’.

El 14 de juny tindrà lloc la conferencia ‘Cèl·lules nervioses de recanvi: mecanisme i limitacions’, d’Arturo Álvarez-Buylla, neurobiòleg mexicà i professor d’Anatomia i Neurocirurgia a la Universitat de Califòrnia-San Francisco, especialitzat en la neurogènesi del cervell. El 2011 va ser guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis en el desenvolupament de les cèl·lules nervioses en cervells de persones adultes, juntament amb Giacomo Rizzolatti i Joseph Altman.

El primer dels seminaris, ‘Històries de cèl·lules mares i filles i com organitzar el nostre cervell’, es farà el 21 de maig i l’impartirà Cristina Gil (Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València). ‘Dimensió emocional del dolor: impacte sobre l’addicció a opioides’ és el tema del segon seminari, que dirigeix Lucía Hipólito (Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia UV), el 24 de maig. L’últim dels seminaris tindrà lloc el 13 de juny i l’ofereix Sacramento Rodríguez. En aquesta sessió la professora se centrarà en ‘Les empremtes materna i paterna dels gens plasmades en les nostres neurones’. L’horari de tots els seminaris és de 16 a 18 hores.

L´Escola Vives
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.

Data d'actualització: 8 de Maig de 2018

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar